A vegades per la rutina, a vegades per l'aillament o pel fet "d'estar a un altre món" ens deixem portar per el dia a dia i ens perdem molts detalls, cosetes magníficament insignificants però que poden convertir un moment qualsevol en un moment especial.

Costa prendre consciència del que fem, costa no permetre que el teu cos faci per una banda i el teu cap per l'altra... però quan ho aconsegueixes no hi ha rutina que valgui perquè cada dia i cada moment és diferent.

A Can Goitó he après a saber dir el que penso i el que sento de manera que s'entengui realment el que vull dir, que no surti el pensament o l'emoció com ella vol sinó com la vull jo. És curiós com a vegades costi més dir coses maques que dir coses no tant maques... com a vegades és més fàcil dir un "no has fet això" que dir "m'alegro de veure't" o "us estimo". Suposo perquè lo últim ja es dóna per suposat... però no sempre és així, i quan es diu en veu alta fas feliç al teu cor i al dels altres.

Gràcies per celebrar al meu costat el 24è aniversari.

Us estimo Goitonencs!

Cintona