...la vida funciona!
segueix el seu curs sense que hagis de fer res!
res més que fer el més dificil de tot, simplement fer la teva vida!
Cada dia pasen petites coses, i en soms tants a casa que encara que sigui poc sempre hi ha caliu, pasen coses i al final estas simplement content de ser on ets i fer el que fas!
Ara fa un mes que vaig arribar d e un viatge!
on va ser aquest viatge? a les estreles, on voleu que siguera... soc en Xavi!
alguns potser ja no se'n recordaven, altres ni hem van arribar a coneixer, amb tot un any transcorregut aqui! a casa!
un any de "traspas"
ven bé!
cuan marchava, tot tervol, despres d'un any de no saver ven be on era ni qui era, les muntanyes estaven nevades; Canigo, Pirineu.
sembla com si Brasil hagues estat una eternitat, un miler d'anys!
dos mesos i mig!
Pero el temps no "existeix", que no us enrecordaveu?
aixi el temps es de cadascu i de la ment... de la ment de cadascú, li podriem "refinar" a l'Argülles!
Diuen, que ara cada hora equival a mil anys (o eren 3mil?) imagineu aixi els milers i milers , centenars de milers d'anys viscuts al Brail...
i tot per tornar i trobar-se el Pirineu, i Canigo,: Nevats!
encara.
On es tot el temps transcorregut?
he fet un viatge en el temps!
ha estat un viatje espacial a la velocitat de la llum?
per descomptat!
la "unica" diferencia és que en tornar les cares i les edats, fisiques, de les persones amb qui compartia la meva vida son les mateixes...
o no?
jo ja no soc Xavi!
no soc la persona que coneguereu abans de canviar d'any (gregoria ejeje)
Brasil ha estat un forat negre, on tot el viscut ha alterat les meves cel·lules d'una manera que ha fet el proces irreversible!
ara només es pot caminar endavant.
Ja ho saveu: Carolina es el seu nom!
Es el nom del forant negre, sense connotació negativa alguna!
Per mol negre, molt més que qualsevol forat, que hagi estat el viscut alla amb ella!
Lllum
No se m’acud res més… doncs ha estat tant, tant intens... que quina descripció més encertada hi pot haver que la de : llum?
No é?
¡Lux Obscura!
A traves de la cual es pot experimentar el més grandios de l’anima d'un esser humá!
Jo estic content i satisfet per tots el inferns que he pogut arribar a coneixer gracies a la dona de llum que va ser la meva parella!
L’admiro i estimo per tot…TOT!
Podeu experimentar com desde el fang mes negre sorgeix el lotur mes pur!
Podeu veurre que cuan no hi ha llims negres els lotus no son blancs?
Podeu observar com tot depen de l’intensitat!?
podeu?
Tot es vida, en forma metafisica!
La unica diferencia llavors es: l’intensitat!
I si el V I A T G E a BraZil es pot descriure d’alguna manera es Aixi: intensitat!
Hi havia dies en que era tanta que el meu cor gairebe no ho va resistir!
Vaig poder comprovar el limit i la vulnerabilitat del meu cor!
Vaig experimentar com la maxima exigencia provoca els maxims dolors!
Com es conecta el mon no fisic amb el fisic, fins el punt de gairebé extingir un a l’altre!
Tot es tant, tant! que gairebé sembla que el més encertat es no dir res, pq cap paraula pot arribar a abarcar el que un sentiment pot arribar a siginficar!
us puc dir respecte!
us puc parlar de poder!
de força també!
de "beleza"
d'Amor!
de mi!
Beneixo el viscut, d'una forma ferotge, salvatge, agresiva gairebe!
Ho beneixo amb tota la reverencia i la força posibles!
no hi ha dubtes!
Dóno gracies, en primer lloc haver nascut on he nascut!
a la meva mare i el meu pare també!
a la companyia de la meva germana!
a la raó d'existir de la papallona mes extraordinaria que he conegut: la Carolina!
als meus amics de l'anima, alla, angels en realitat: Fernanada Ananda, Merkendaya, M & M, Tarsi and Fa!
i a la familia que hem va acollir, com un fill més!
i per últim a la familia d'aqui, per "aguantar" aquest espai que és Can Goitó!
estic sorpés de mi mateix; grata-ment!
molt gratament!
que segueixi la llum, que creixi el poder!
que ens expandim!
...tots junts!
Viva la Belleza!
es lo "unico" que merece la pena!
Xavier, tornat!
